IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DEL LOHENGRIN DE BAYREUTH 2011


Lohengrin a Bayreuth 2011 (Acte 3er), no no és Hamelin és Lohengrin sota el punt de vista de Herr Neuenfels

Avui esteu invitats a assistir a la funció de Lohengrin que va tenir lloc el diumenge 14 d’agost a Bayreuth, ja que tenim una entrada central a les primeres files, les més buscades, que com a mínim ens garanteix una visualització de l’espectacle privilegiada, Més no us ho puc garantir, ja que l’espectacle és sota el meu punt de vista, ridícul, vergonyós, pretensiós i decididament dolent, mereixedor de la més enèrgica protesta per la meva part, un buuuuuuuuuuuuu de proporcions siderals.

M’ha resultat impossible arribar a saber que pretén Neuenfels, l’autor d’aquest despropòsit i m’estimo més que sigui així, ja que si algun dia ho arribo a entendre, voldrà dir que m’he trastocat i si aquest senyor no pretén res més, que és el que em penso, que fer teràpia per intentar guarir-se de la seva malaltia mental, que li pagui la seguretat social del seu país, però no els espectadors de Bayreuth, que encara m’agradaria pensar que es mereixen un respecte intel·lectual.

Inútil intentar explicar els despropòsits ja que des de el preludi del primer acte, fins l’aparició final del suposat i horripilant Gottfried, la pertorbada visió d’aquest Lohengrin no deixa de sorprendre’ns amb imatges, accions i idees que no és que re interpretin la història sinó que directament ens pren el pèl sense contemplacions.

Així està el món de l’òpera i així l’hem d’acceptar, i de l’únic que me’n alegro és que al Liceu no ho veurem. Tenir que dir això m’exaspera, però la visió d’aquest espectacle…ja ho veureu, ja.

Alguns detalls escenogràfics tenen un atractiu estètic, potser massa fred i minimalista, però interessants, no així el vestuari, variat i colorista que ens apropa als Dagoll Dagom de manera alarmant.

Si els cantants que vindran a Barcelona, fossin els mateixos, sense ser el Lohengrin que hom espera de Bayreuth i atenent a aquesta funció, és digne, tret de que amb el Telramund encara hem empitjorat respecte a la retransmissió radiofònica, ja que Rasilainen està vulgar i cridaner.

Dasch per contra, sense ser una Elsa per recordar, millora respecte a la retransmissió de la ràdio, tot i que el seu punt més feble continua sent l’agut on tendeix a calar, per incapacitat de donar la nota justa, ben emesa i durant el temps que la mètrica li exigeix. Petra Lang, robant sempre que pot totes les escenes a la resta, composa una Ortrud una mica feble en la zona greu, però malèfica i punyent, veritablement d’impacte en els seus atacs als aguts, que no ha cridat, visualment arriba a fer gràcia de tan caricaturesca com li fan fer el personatge, però té tremp, quelcom imprescindible per fer una Ortrud convincent.

Magnífic Youn i superlatiu Zeppenfeld. Per a Vogt em sembla que ja he gastat tots els adjectius possibles. canta indubtablement bé, però la sensació que acabes tenint és que ens està obviant quelcom i que tanta blancor acaba per deslluir el personatge. És un bon Lohengrin, no puc dir pas el contrari, però no és el meu Lohengrin.

Pel que fa a l’orquestra i el cor del Festival, mostren la seva excel·lència habitual, tot i que la primera exhibeix unes pifies, durant el segon acte, amb uns metalls poc afortunats, que demostren que són humans.

La retransmissió és tècnicament bona, tot i que les càmeres esguerren alguns enquadraments. Jo puc entendre que els preludis hagin de ser visualitzats i en aquest cas durant el primer acte, com veureu en el YouTube, fem un passeig pels vestíbuls del Festspielhaus i pel segon , tan lúgubre i misteriós, la càmera ens porta per les interioritats més fosques i soterrades del immens escenari, però no estic gaire d’acord amb la solució del famós i festiu  preludi del tercer acte, ni tampoc en el del canvi d’escena d’aquest darrer acte, on a part de ensenyar-nos aspectes curiosos i interessants del atrezzo intern, descol·loquen i descontextualitzen l’acció de  tal manera,  que encara és fa més difícil intentar seguir allò que presumptament hauria de ser Lohengrin.

Espero que les baixades dels arxius no us donin cap problema i ja sabeu que per unir els diferents actes podeu fer servir el hjsplit.

Al primer acte trobareu un lapsus que no és pas culpa meva, ve així de “fàbrica”.

Finalment us deixo un YouTube amb els dotze primers minuts de la retransmissió, suficients per veure com anirà la cosa, tot i que encara que sembli mentida, tot és susceptible de ser empitjorat.

Richard Wagner
LOHENGRIN

Musikalische Leitung Andris Nelsons
Regie Hans Neuenfels
Bühnenbild Reinhard von der Thannen
Kostüme Reinhard von der Thannen
Licht Franck Evin
Video Björn Verloh
Dramaturgie und Regie-Mitarbeit Henry Arnold
Konzeptionelle Mitarbeit Susanne Øglænd
Chorleitung Eberhard Friedrich

Lohengrin Klaus Florian Vogt
Heinrich der Vogler Georg Zeppenfeld
Elsa von Brabant Annette Dasch
Friedrich von Telramund Jukka Rasilainen
Ortrud Petra Lang
Der Heerrufer des Königs Samuel Youn
1. Edler Stefan Heibach
2. Edler Willem Van der Heyden
3. Edler Rainer Zaun
4. Edler Christian Tschelebiew

ELS ENLLAÇOS

ACTE 1er

https://rapidshare.com/files/989885579/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_1.avi.001
https://rapidshare.com/files/3645553409/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_1.avi.002
https://rapidshare.com/files/1255541659/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_1.avi.003

ACTE 2on

https://rapidshare.com/files/1542989852/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.001
https://rapidshare.com/files/1647268460/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.002
https://rapidshare.com/files/1306910190/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.003
https://rapidshare.com/files/2449576884/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.004
https://rapidshare.com/files/1170568052/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.005
https://rapidshare.com/files/480702122/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_2.avi.006

ACTE 3er

https://rapidshare.com/files/1574656165/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_3.avi.001
https://rapidshare.com/files/1794474391/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_3.avi.002 
https://rapidshare.com/files/1688705694/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_3.avi.003
https://rapidshare.com/files/3668506263/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_3.avi.004
https://rapidshare.com/files/3169052973/Lohengrin_Bayeruth_14_08_2011_Act_3.avi.005

Peter Konwitschny amb la proposta escolar, li dona una lliçó de teatre i dramatúrgia a Neuenfels

Demà encara no he decidit on anirem, però us espero puntuals a l’aeroport, intentaré aconseguir entrades per algun lloc ben engrescador, no hi falteu,

Un comentari

  1. tristany

    Moltes gràcies, Joaquim (quina feinada, no?). Ja sé que segurament no m’agradarà visualment, però em fa molta gràcia poder veure un bayreuth des de casa. Opinarem en hacer-lo vist. Bon cap de setmana. (Per cert que diumenge els de Glyndebourne fan un webcast de The Turn of the Screw).

    M'agrada

    • tristany

      Ehem, lamento empipar-te de bon començament, però la URL de la primera part del 1r acte diu que no és vàlida. He mirat totes les altres i sembla que estan bé. Tranquil, que ja tinc feina per anar baixant totes les altres…

      M'agrada

  2. colbran

    Vista toda la representación no hay por dónde cogerla, escénicamente hablando, por supesto. Vocalmente, orquesta y coros excelentes como siempre (alguna pifia del metal), pero los solistas discutibles. Para mi gusto Petra Lang la mejor, aunque algo carente de graves, y después Georg Zeppenfeld, a quien la dirección escénica le ha marcado como si hubiera salido de -o tuviera que ir a- un manicomio. Klaus Florian Vogt me aburre hasta el sopor. En el dúo de amor en lugar de cantar con pasión parece que entone un “De profundis”. Su despedida, a partir de “In fernem Land” es lo mejor, pero cuando tiene que ascender a notas altas se le enrojece la cara por el esfuerzo y no dispone de graves. Y Annette Dasch -tan parecida a Estrella Morente- pues mejor de lo que me eperaba (vista su impresentable Antonia de la Bastille) pero insuficiente, con problemas -como siempre- en la zona aguda y sin graves, pero se mueve cómoda en una zona a partir del centro y sin llegar al agudo. El Heraldo correcto, con una voz interesante.

    La dirección musical de Nelsons muy preocupada por seguir la peculiar forma de cantar de Vogt y más suelta y brillante cuando el tenor no está en escena. De todas formas el director musical no fue premiado por el público como se merecía, mientras que los cantantes fueron braveados en exceso.

    Este es el nivel actual de Bayreuth y su público lo acepta con entusiasmo, por consiguiente yo debo estar equivocado.

    M'agrada

    • tristany

      Doncs encara no l’he vist, però tingui per cert que la majoria no ha de tenir necessàriament tenir la raó (a Alemanya ho saben prou bé). Jo més aviat em penso que no n’està d’equivocat. O en tot cas ja en som tres (em permeto sumar-t’hi, Joaquim). I aquesta mania que tenen, precisament a Bayreuth, de posar-se a bramar tot just sonar l’última nota. És una cosa que no puc sofrir.

      M'agrada

      • M’estranyava que al final hi haguessin uns llargs segons de silenci respectuós del públic, i és que un cop acabada la música, encara hi ha acció fins l’apagada dels llums d’escena i aleshores, el deliri. Jo hagués aprofitat aquest final mut per armar un petit rebombori, que s’han cregut aquests directors d’escena0, fins i tot en això volen tenir l’ultima paraula. Impresentable Neuenfeuls !!!

        M'agrada

  3. Jo vaig pensar en Ratatouille..De les rates només hagués salvat les màscares, la resta: cues, fundes negres (pobre cor!), cries de rata, pollo pelao i Gottfried 2001, al reciclatge. Així i tot, prefereixo un Lohengrin representat amb aquesta bogeria amb aquests cantants que la versió misteri de concert que ens servirà el Liceu.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Em va decebre saber que les obres de Bayreuth que vindran al Liceu serien en format de concert, però per lo que veig d’aquest Lohengrin potser hasta millor. No m’extranyaria que em descentrés al visualitzar (i intentar compendre) tanta tonteria. Has esmentat la proposta escolar del Liceu. És bon exemple de proposta ben trencadora i arriscada i en canvi, tambè per a mi, molt ben aconseguida i amb un molt bon impacte escènic.

    Pel que fa a la part musical ja firmaría amb el mateix repartiment, però crec que no serà l’Andris Nelsons el director musical. Ara no recordo. M’agrada el Lohengin de Klaus Florian Vogt, i en la retransmissió radiofónica va arribar i executar força bé el racconto. Per cert, decepció maiúscula al constatar que el silenci final del públic no és degut precisament al respecte pels braços del director (i per la partitura).

    No sé si és primicia, i no va amb el post però us ho comento. L’any vinent Matthias Goerne cantarà a Vilabertran. Ho dic pels que que, como jo, consideran el “trio” format per en Schubert-Goerne-Vilabertran pura metafísica musical.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Bé, deixeu-me respondre a mi mateix que em sembla que els braços del director a Bayreuth no es poden veure i aquesta podria ser una de les raons del per què a tot un Bayreuth és desencadenen els aplaudiments tan punt deixa de sonar l’ultima nota. Aleshores el poc respecte sería amb la partitura. Deixem-ho aixi. I ja me callo.

      M'agrada

  5. Josep, hem de suposar que el públic que assisteix al Festival, té un grau de coneixement de les obres, com per creure que no saben que uns quants segons de silenci després de l’últim acord audible, són absolutament recomanables. Crec que no hi ha excusa possible.
    Si Paulo, és una producció molt lamentable.

    M'agrada

  6. tristany

    Me l’he empassat sencereta, com un jabato, i com no sé expressar la meva opinió sense recórrer a paraules grolleres, m’estimo més no dir res. Quan el pobre Wagner (Richard) va dir allò tan cèlebre de “Kinder, macht Neues” poc es deviar pensar l’ús tan espuri que se n’acabaria fent. No hi ha dret.

    M'agrada

  7. villalobos

    Спасибо большое. Скачал, но никак не выберу время посмотреть и послушать…. Надеюсь Байройт не подведёт… :))

    M'agrada

      • Sergio

        Hola Juaquim, todo estaba correcto, el enlace nº 3 no se había descargado correctamente. Mil gracias.
        Aprovecho para decir, aunque me falta visionar el tercer acto, que yo estoy disfrutando mucho de esta versión, tanto en la parte musical, como en la escénica. Estupendos Petra Lang, y Florian Vogt, y más flojos Dasch y Rasilainen. La primera tiene un timbre muy bello, pero la proyección de los agudos es irregular, el año pasado con Kaufmann me pareció mejor. Tengo que decir que para mí la Elsa de Cheryl Studer es insuperable…

        Un abrazo,
        Sergio Loro.
        http://escenografoloro-sergio.blogspot.com/

        M'agrada

        • Hola de nuevo Sergio.
          Preciosos diseños en tu página, me han gustado muchísimo más que los ratones del Lohengrin.
          La verdad es que necesito la llave que me abra las claves de esta producción, para mi absolutamente fallida.

          M'agrada

Deixa un comentari